Sènior femení: CE Llerona 2 – OAR Vic 0

Crònica: Guillem Sànchez

Partit complicat al camp del Llerona, amb moltes ganes de venjança després del 2 a 0 encaixat al Torras i Bages i amb ànims d’aconseguir el segon lloc de la classificació, disputat per les vigatanes i el Pradenc. L’OAR, tot i alguna baixa, anava amb 3 canvis a la banqueta (un luxe), tres entrenadors i no gaires més aficionats a intentar assaltar el feu vallesà, però no va poder ser.

Des de la primera meitat ja es va veure que costaria molt jugar i, per consegüent, arribar a la porteria rival. Les locals van prendre la iniciativa i ja no la van perdre en tot el partit. Molt joc a camp visitant, molta possessió i pressió a la sortida de pilota, fet que va impedir que l’equip d’en Kim i en Joan Manel pogués combinar amb facilitat i crear perill. Encara que el joc no anava del tot malament, un error de la Rut (dels pocs de la temporada) quan intentava atrapar un llançament de falta directa, va propiciar el primer gol local, que va caure com una galleda d’aigua freda a les jugadores que, sense temps per refer-se, van veure com a la següent jugada, la davantera local enviava un xut a la creueta després de driblar la Rut. No es presagiava res de bo, i menys encara amb el segon gol del Llerona en el 15. Una magnífica combinació per banda esquerra, que va acabar amb una centrada a l’àrea rematada al primer toc i sense opcions per la portera. Un quart d’hora i dos gols, amb la qual cosa ja havien igualat el resultat de l’anada. Durant la primera meitat la tònica no va canviar per res: possessió local, moltes entrades per banda dreta de la defensa, imprecisions visitants en les passades i controls,… en fi, que no sortia res. Sort de la gran feina de les centrals, que van aconseguir tallar moltes incursions del Llerona en atac. I la desgràcia no es va acabar aquí. En una jugada ofensiva local, la Rosi va intentar tallar una conducció amb la mala sort d’endur-se un cop al cap, que la va deixar sense opcions de jugar i va haver de ser traslladada a l’hospital per precaució, ja que es va marejar en el moment de sortir del camp. La millor notícia va ser l’arribada del descans.

A la segona part, amb la feina feta local, va disminuir la pressió defensiva i l’OAR va disposar de més pilota per generar ocasions que no es produien. Aquesta nul·la capacitat ofensiva va fer que el partit anés perdent intensitat i ritme amb el pas del temps, així el Llerona va poder conservar el resultat de meravella sense endur-se cap ensurt. Malgrat la voluntat vigatana de sortir amb la pilota jugada, no va xutar a porteria fins a 5 minuts pel final, amb la qual cosa va ser impossible cap opció de remuntar el marcador. Tampoc va augmentar la diferència perquè les locals ja estaven contentes amb el 2 a 0, però no van deixar d’intentar-ho per poder dominar el goal average particular.

Per l’OAR van jugar: Rut, Bautista, Rosi, Laia, Mariona, Lina, Cris, Ferreiro, Ale, Montse i Cristina. També Sònia, Aina i Clara.

Porra de la setmana: CE Llerona – OAR Vic

Dos dels millors equips del campionat de Lliga s’enfronten a Llerona amb la 2a plaça a la classificació en joc.  Sens dubte, un bon repte per a l’equip sènior femení de l’OAR (diumenge, 18 h).

Deixeu el vostre pronòstic/comentari i guanyeu l’obsequi de Pastisseries Masramon. La porra del partit UD Can Trias – OAR Vic (1a Territorial) no va tenir cap encertant. Llegir més

Sènior Femení: OAR Vic 2 – CF Calldetenes 1

Crònica de Guillem Sànchez.

Victòria agònica del sènior femení contra un rival proper geogràficament però més llunyà a la classificació (mitja taula). Amb només un canvi durant la primera part i amb onze justes a partir del descans, les locals van saber resistir i aguantar el marcador favorable.

En el primer temps tot va començar molt igualat. Tant l’OAR com el Calldetenes van sortir amb la intenció de jugar per terra i combinar per crear perill. La Cris va estar a punt de marcar en una rematada de cap després d’un córner però la tònica era que cap dels dos equips arribava amb claredat en zona ofensiva. A més a més la pressió visitant va dificultar la possessió vigatana, que cada cop era superior. Una combinació entre la Clara, la Cris i la Carla, amb un xut final de l’última refusat per la portera, va precedir el primer gol. Ella mateixa va robar una pilota a banda dreta en un mal servei cap a la seva jugadora i va engaltar un potent xut, alt i col·locat davant el qual ningú va poder fer res. El gol va tranquil·litzar l’OAR, que alternava períodes amb més o menys possessió però sense concedir ocasions a les rivals (per la bona feina defensiva) i amb poques interrupcions del joc. En el 25, la Clara va marcar de falta directa des de la frontal i fins al descans qualsevol equip hauria pogut variar el resultat: dos xuts de la Cris, un d’ells al travesser, i un altre la Ferreiro per part local i, sobretot, una falta llançada des de camp propi i mal prolongada enrere per una defensa que va deixar una rival sola davant la Rut però no va saber definir a porteria.

A la segona part tot semblava seguir amb la mateixa dinàmica que la primera, línies de pressió molt amunt, control de possessió local,… però en el 4 tot va canviar per l’expulsió per doble amonestació de la Ferreiro. L’OAR havia de jugar 40 minuts en inferioritat i defensar l’avantatge aconseguir en el primer temps. En el 9 un xut de la Carla amb molta altura va posar en problemes la portera. A partir d’aquí, el Calldetenes es va anar fent de mica en mica dominador de la possessió i del partit per culpa del desgast físic local, malgrat no renunciar mai a sortir al contraatac i a generar perill en jugades de pilota aturada. Però sí és cert que les vigatanes es van recollir a camp propi per aguantar les embestides visitants. Una primera aproximació perillosa d’una jugadora en fora de joc no assenyalat i un xut llunyà després d’un córner van ser les ocasions més clares durant l’inici de la superioritat numèrica. L’OAR, per això, també hauria pogut marcar un tercer gol: del 26 al 31 un remat de la Clara ajustat al pal i un de falta directa de la Carla massa alt van espavilar a les visitants perquè un minut més tard van marcar el 2 a 1. Una passada interior a l’esquena de la lateral per l’entrada des del darrere de la jugadora de banda per creuar-la al segon pal, imparable. Llavors les locals es van acumular a darrere definitivament i, malgrat la rigurositat arbitral i dues últimes oportunitats del Calldetenes (un xut desviat amb la punta de la bota i un altre al pal), les noies d’en Kim i d’en Joan Manel van aguantar heroicament per sumar tres punts més.

Per a veure les imatges del partit feu clic aquí (fotos: TiTorrent).

Per l’OAR van jugar: Rut, Rosi, Laia, Aina, Bautista, Ferreiro, Clara, Cris, Lina, Carla i Sandra. També Alejandra.

Sènior Femení: OAR Vic 3 – FC Pradenc 1

Crònica de Guillem Sànchez

Per l’OAR van jugar: Rut, Bautista, Sònia, Laia, Ferreiro, Lina, Cris, Mariona, Clara, Carla i Alejandra. També Aina, Rosi, Montse i Sandra.

El sènior femení de l’OAR va disputar diumenge a la tarda sota un sol de justícia davant una afició no gaire més nombrosa que la que es refugiava a sota les banquetes, tot i l’arribada de públic a mesura que passava l’estona, un partit complicat contra un rival de la part alta de la classificació. Calia evitar una derrota per impedir que el Pradenc superés a les locals i l’empenta final que l’equip va saber tenir en els últims minuts ho va fer possible.

Malgrat la reacció abans d’acabar el matx, aquest no va començar molt bé pels interessos vigatans. El clima va provocar una intensitat de joc baixa i constants aturades per buscar el descans, repòs i refresc necessari per jugar en condicions. En el minut 9, una de les moltes passades llargues per l’extrem dreta visitant va acabar en gol quan va intentar centrar una pilota tan pròxima a la porteria que es va colar a dins. A partir d’aleshores, el Pradenc es va fer amo i senyor de la possessió i va tancar a l’OAR al seu propi camp. Les locals només podien sortir amb pilotes llargues i crear perill en jugades individuals o bé a joc aturat. Les dues primeres ocasions, ambdues de la Cris, van ser el resultat de dos córners rematats per ella, un dels quals va marxar per sobre el travesser. Però ni les dues oportunitats van aconseguir tranquil·litzar l’OAR, que intentava generar joc i tenir la possessió però no ho aconseguia. En l’enèsim intent de treure la pilota jugada des de darrere, un error defensiu va provocar un dos contra u mal finalitzat per la davantera visitant. Tot i aquesta primera part de dificultats, en l’últim quart d’hora del primer temps les vigatanes es van adonar que, de la mateixa manera que era important empatar, també ho era no encaixar el segon que hauria estat definitiu. Així doncs va millorar la feina defensiva i es va traduir, llavors, en una millora ofensiva: quatre xuts en quinze minuts, un de la Carla i un altre de la Clara (marcades individualment durant tot el partit) molt perillosos van inquietar la portera rival, però sense fer gol.

A la segona part, com de costum, l’equip va asserenar-se encara més i la possessió va passar a ser completament local, amb contraatacs veloços per part visitant. Només una centrada atrapada per la Rut pot considerar-se una ocasió pel Pradenc en el quart d’hora inicial. En canvi, l’OAR va poder empatar mitjançant la Cris (màxima golejadora en els últims partits), que va aprofitar una sacada llarga de banda per guanyar per velocitat a la defensa i empalmar un xut a mitja alçada al segon pal imparable. Dos minuts més tard un xut de la Lina anava al travesser les ganes de guanyar augmentaven. Una falta servida per la lliure del Pradenc, dedicada a rebutjar i servir tot el què li arribava als peus, va fer igualar el joc en el tram final. Ningú tenia ganes de perdre però els dos equips volien guanyar. I a sis minuts pel final va arribar la remuntada: una centrada de falta de la Carla la va rematar la Sandra i, abans d’entrar a gol, va botar i tocar al pal, fent inútil l’estirada de la portera. Amb el marcador per davant, l’OAR va voler assegurar el resultat i en el 43 la Carla va donar la segona assistència de gol per la Clara que, a passada de la mort, només va haver d’empènyer la pilota a dins per establir el definitiu 3 a 1.

Els equips sènior A cauen a Taradell i Artés

L’equip d’Enric Martí i Paco Fuentes va perdre el derbi davant del UD Taradell (2-0) en un partit marcat per l’efectivitat local: el Taradell va saber aprofitar les seves ocasions davant d’un OAR que va merèixer més.

Per la seva banda, el Sènior Femení va sortir derrotat per 3-2 en el seu desplaçament a Artés.

L’únic equip sènior que va puntuar va ser l’equip de Tercera Territorial: els de Marguí van empatar sense gols en la visita a Moià.

Sènior Femení: OAR Vic 1 – CF Sant Julià 1

Crònica de Guillem Sànchez.

Per l’OAR: Rut, Rosi, Sònia, Aina, Bautista, Erola, Laia, Cris, Carla, Clara i Lina. També Ale, Mariona, Núria, Sandra i Montse.

Ple a la grada per segon cop a la temporada després del partit de la primera volta contra el Llerona, amb pancarta “made in Ribas & Co” amb el missatge següent: “Sabem que us hi deixareu la pell perquè heu crescut molt com equip. Ànims OAR”, possibilitat de superar el líder a la classificació i ganes de venjança esportiva pel partit de la primera volta, empatat a un per les visitants a l’últim minut de partit. Molts al·licients, molts punts d’interès van encerclar el partit entre el primer i el segon classificat de la Lliga, que, al final d’aquest, va tornar a deixar les coses tal i com estaven abans de començar.

El matx va ser molt disputat i igualat, amb una part dominada per cada un dels dos conjunts. A la primera les locals, un pèl nervioses per la transcendència de les seves accions, mai es van sentir còmodes sobre el camp i van deixar portar la iniciativa del joc al Sant Julià. Prova d’això van ser les nombroses i clares opcions de marcar i sentenciar el partit que van tenir les visitants que, uns cops per mala punteria, o altres per encert de la Rut, no van disparar el marcador al seu favor. Malgrat això, l’inici del partit va ser molt igualat durant els deu primers minuts. Fins i tot l’OAR es va acostar amb dos xuts de la Clara i la Cris que no van inquietar la portera rival. A partir d’aquest moment, la balança va decantar-se pel Sant Julià. La seva primera oportunitat per marcar va arribar al quart d’hora en una pilota llarga per l’extrem esquerra, que no va saber definir davant la sortida al límit de l’àrea de la Rut. Aquest joc pels extrems va ser una constant al llarg del partit i especialment per la banda dreta del seu atac, amb una extrem molt ràpida i hàbil amb la pilota als peus. La Carla va respondre amb un altre xut llunyà que va botar per sobre la portera però no va entrar de miracle. En el 25 les visitants van gaudir d’una de les millors opcions per marcar: una centrada al segon pal per banda esquerra va ser rematada per sobre la Rut que, amb el puny, va refusar la pilota a peus d’una davantera que no va saber com empènyer la pilota a porteria des de l’àrea petita. Cinc minuts més tard la mateixa extrem dreta va servir una passada a la davantera i el seu xut va anar a parar al travesser de la porteria. L’OAR estava passant els pitjors minuts defensivament i quan semblava que despertava amb dues ocasions de la Carla en dues jugades individuals on va definir massa precipitadament, va aconseguir el primer el Sant Julià. La punta va rebre una passada interior sense estar en fora de joc i, en la segona rematada, va superar l’encert de la Rut per col·locar el 0 a 1 amb què es va arribar al descans.

A la mitja part el públic local estava desconcertat i, sobretot, els espectadors que la setmana anterior havien gaudit d’un meravellós espectacle de joc al Muntanyà contra el Seva. Aquell no era el joc de les locals, amb refusos per aquí i allà i sense combinar amb molt encert. I sembla que els quinze minuts de repòs van servir perquè durant el segon temps les coses van canviar. Tot i que la primera oportunitat va arribar de botes del Sant Julià quan va aprofitar una recuperació al centre del camp, el cert és que amb el pas dels minuts, l’OAR va saber superar la pressió visitant (encara que seguia tenint problemes per iniciar el joc en el servei de porteria) amb combinacions més efectives a base d’una mica de pausa i tranquil·litat. Ja en el primer quart d’hora, un parell de centrades de la Carla van arribar a la Clara i a l’Ale, però no van saber definir entre els tres pals. Aquestes dues arribades van ser el preludi del gol local: una altra centrada de córner de la mateixa, va tocar al travesser per la part de dalt i va despistar a tothom menys a la Cris, que va rematar de cap a boca de gol per empatar de nou el partit i posar les coses al seu lloc.

La igualtat es va apoderar del matx, encara que també es va notar per primera vegada un cert nerviosisme per part d’ambdós conjunts, molt decidits a aconseguir els tres punts però alhora a conservar-ne un. Per aquest motiu resultadista, les ocasions van escassejar en el tram final de partit. També cal destacar la gran feina defensiva local de la segona meitat, en especial de les dues centrals, encarregades de tallar tots els contraatacs perillosos del Sant Julià amb molta eficàcia. L’OAR va gaudir de les millors opcions per guanyar amb tres faltes pràcticament consecutives des de la frontal de l’àrea. La Carla va llançar les tres: dues van acabar per sobre la porteria i l’altra a les mans de la portera, sense crear perill com en altres partits. Però tot hagués pogut finalitzar malament pels interessos vigatans si a falta de cinc minuts per concloure, les visitants haguessin aprofitat potser l’únic error defensiu local en tot el partit. El xut de la davantera va sortir molt ajustat al segon pal. La possibilitat de perdre el partit va fer repensar el plantejament de buscar la victòria i els dos equips osonencs es van conformar amb l’empat.

Taules entre OAR Vic i CF St Julià

En el partit de la jornada al camp de gespa artificial de l’Estadi Torras i Bages, el Sènior Femení ha empatat (1-1) amb el líder, el CF St Julià.

L’equip visitant s’ha avançat i l’OAR ha neutralitzat l’avantatge a mitjans de la segona part. Tot i l’esforç de l’equip, no s’ha pogut culminar la remuntada.

Feu clic aquí per veure la galeria d’imatges del partit (fotos: Titorrent).

Porra de la setmana: Sènior Femení, OAR Vic-CF St Julià

L’equip líder, el CF St Julià, visita el Torras i Bages per enfrontar-se a l’OAR, segon classificat. Bones jugadores i emoció garantida diumenge a la tarda (16 h) al camp de gespa artificial. Es pot demanar més?

Deixeu el vostre pronòstic/comentari i guanyeu l’obsequi de Pastisseries Masramon. La porra OAR Vic-RCD Espanyol no va tenir encertant. Llegir més

Victòries de Primera Territorial i Sènior Femení

En una jornada marcada pels nombrosos partits suspesos, cal destacar la victòria de l’equip de Primera Territorial per 0-1 al camp del Can Boada amb gol de Miquel Vergés i la del Sènior Femení a casa davant del Santpedor amb un final trepidant i ple de gols (5-4; hat-trick de Carla i dos de Clara). A banda dels equips sèniors, el cadet A ha vist com el Mataró esgarrapava un punt al descompte (4-4) en la seva visita al Maresme.

Porra de la setmana: Sènior Femení, OAR Vic-CF Santpedor

El Sènior Femení, en segona posició, rep al Santpedor buscant una nova victòria que mantingui a l’equip a la vora del primer classificat.

Deixeu el vostre pronòstic/comentari i guanyeu l’obsequi de Pastisseries Masramon. El guanyador de la porra OAR-San Lorenzo va ser en Lluís Vergés. Llegir més

Next Page »